miércoles, 17 de diciembre de 2014


Recordava en aquells moments, a la nit, l’escambell metàl·lic de l’ascensor quan dringava d’un pis a l’altre. Era tard i el silenci omplia tota la casa . Són aquells moments que hi ha de soledat quan un té aquella necessitat de l’abraçada i quan la nit acarona els finestrals omplint els records.

Escoltava els seus somnis i els donava aire perquè poguessen viure.  El temps anava fent escales a cops dintre el record que hi era diluït i saltava com una manilla trencada dintre un rellotge de paret. Sense fer un passeig vora la llamborda d’allò que havia oblidat que no havia ni deixat que li fes el més mínim dolor, que ja no eren ni enyors. En la seva ànima  guardava un racó , aquell racó de llibertat de poder estimar, on  es perdia un bes, una abraçada, real i no fingida, on saber que realment hi havia cor. No recordava el silenci de les hores, el temps s’havia passejat dintre un espai d’oblit marcant acompassadament les pautes per ser feliç. Allò que ara trobava i obria de nou la llum i el somriure: el bes i el seu bes a la nit.

 

Recordaba en aquellos momentos, en la noche el ruido metalico del ascensor quando  pasaba de un piso a otro.Era tarde y el silencio llenaba la casa.Son aquellos momentos que hay de soledad que uno tiene aquella necesidad de un abrazo y que la noche mece en los ventanales llenadolos de recuerdos.

Escucha sus sueños y les da aire para que puedan vivir.El tiempo iba haciendo escalas a veces dentro del recuerdo que se habia diluido saltando como una manilla rota dentro de un reloj de pared.Sin hacer un paseo en el borde de aquello que habia olvidado que no habia ni dejado que le hiciera el minimo daño, que ya no eran ni recuerdos.

En su alma guardaba un rincon, aquel rincon de libertad de poder amar, donde se perdia un beso, una abrazada, real no fingida, donde saber que realmente habia corazón.No recordaba el silencio de las horas. El tiempo se habia paseado dentro de un espacio de olvido marcando acompasadamente las pautas para ser feliz.Aquello que ahora encontraba y abria de nuevo la luz  la sonrrisa: El beso y su beso en la noche.

No hay comentarios:

Publicar un comentario