lunes, 22 de diciembre de 2014

La seva idea era senzilla, consistía a sortir de dins la maniga, torcent els braços i el cos, relliscant fora de la peça de roba.  En mig de la gent no s’hauria atrevit, però allà, tot sol, amb un desert , envoltant-lo  només lluny de la ciutat que s’amagava darrera la pluja.allí podría.
la pluja arribava pesada i forta  per bufades sobtades i fredes i el vent era tallant
,Allò que passava era absurd, mai ningú s’havia quedat empressonat dintre el seu propi cos. A la força semblava, no era posible ,com més força feia més enredat estaba i tenia que treures el gersey  semblava subrrealista va pensar.
Es va despertar amb la sensació aguda d’un somni  que havia tingut ,trencat la linía de la rao. Va veure devant d’ell  la sinuositat  dels s finestrals oberts del dormitori  . El fred i el soroll de l’aigua l’havien despertat .Per primer cop, es trobava content. de ser despert, havia deixat el somni enrrera.´
Li va mancar l’ànim per  aixecar-se  a tancar-los .Va tanca, els ulls i va sentir el desigs de la presencia  del cosd’una dona, a la que desitjava  . ,Allò que havia començat com un joc, ara ja no hi era i  a la que  en realitat no havia sabut dir-li .ni  demostrar-li  que l’ estimava .Ara es veía  sol  .en un llit de soletad , Llavors van venir  un   cercle  lent d’imatges sensuals.
Quan el despertador va sonar al cap de dues hores. Va veure que feia un dia de boira sempre havia pensat que la boira era com un campana  que ofegava  els sons i els transformava, els dissolia. Va fumar el primer cigarret mentre s’afeitavai el segon amb el café , va tancar la porta i va baixar rapidament l’escala. Un dia de nou l’es mperava.

Su idea era sencilla, consistía en salir de dentro de la manga, torciendo los brazos y el cuerpo.resbalando  fuera de la pieza de ropa , en medio de la gente no se habría atrevido pero allí, solo con un desierto, rodeándolo, lejos de la ciudad que se escondia detrás de la lluvia,,allí sí ,  La lluvia llegaba  con ráfagas de golpe  por sorpresa frias y ventosas , el viento era cortante, Aquello pensaba era absurdo,nunca nadie se había  encerrado prisionero de su propio cuerpo, a la fuerza parecía no ser posible, como más fuerza hacia, más  enrredado estaba, tenia que quitarse el gersey parecía subrrealista pensó.
Se desperto , con la sensación aguda de un sueño que había  tenido, rompiendo la línea de la razón. Vio delante de el la sinuosidad de sus ventanales abiertos del dormitori. El frio  i el ruido del agua le habían despertado.Por primera vez se encontraba contento de estar despierto Había dejado el sueño atrás.Le falto el animo para levantarse a cerrar los ventanales, cerro los ojos y sintió el deseo de la presencia , del cuerpo de una mujer a la que quería hacia tiempo ,a la que en realidad no había sabido decírselo.Entonces llego un circulo de imágenes sensuales a su mente.

Cuando el despertador sono al cabo de dos horas. Vio que hacia un dia de niebla, Siempre había pensado que la niebla ,era como una campana que ahoga los sonidos y los trasforma los disuelve. Se fumo un cigarrilo mientras se afeitaba, y el segundo con el café. Cerro la puerta y bajo rápidamente las escaleras un dia de nuevo le esperaba.


Gemma Forés
Drets reservats de l'autor.