Un llit de neu.
Quan surts de casa d’ell te
n’adone que tot provoca alegría en tu, els teus passos són
lleuguers, el camí de baixada i, projectes amb llum al teu voltant , i
transformes les oliveres i els garrofers i les figueres en una selva
tropical, amb fulles de taronja cobertes de lianes i voldries
aferrar-te a una d’ells i enlairar-te i sobrevolar el
paisatge per anar a parar a una ampla platja, Però aribes a la ciutat i
et conformes en la platja plena de gent . Perquè estas tant contenet et preguntes? ni tant sols li has fet ni un
peto. El temps és flexible, penses i camines i camines i oblides del
tot que avui també arribaras amb la motxila plena de coses ,Com cada dia i et
deixes anar amb el plaer del perfum de la brisa marina .,aquest
olor a sal et provoca un paradis.Al dia sgüent obres el libre que tens i
parla d’arbres i de les plantes del Mediterrani i t’assabentes que les
oliveres tenen fulles de color gris platejat .
I el que tu que vols és et besi el tu cos ; però has deixat
els ulls , els seus ulls, dintre una safata de color coure que és
al mar peruè hi flotin i vegi el que
tu hi veus quan el mires.
Quina calor! agafes de la
nevera una infusió de menta fresca amb llimona i lentament paladejes la
beguda deliciosa i vas sentint de cop
una gata mandrosa que va passant amb un deix de
malenconia com la teva I es va sumerguir amb els records que floten
inesperadament dintre l’aire i als que no pots evitar i et sents frágil i semblen els fil d’una
teranyina en un bosc .. El meu camí condueixis o nets tu on?.He estat fa dies sense escriure i el
paper et mira blanc totalment verge i
et deixes anar i et preguntes….. avui será?......
|
‘
|
Una cama de hielo
Cuando sales de casa de el te das cuenta que todo provoca alegría
en ti, tus pasos són ligeros, el camino de bajada y proyectas luz a tu alrededor
y transformas los olivares y los algarrobos y la higueras, en una selva
tropical. Con hojas de naranjos cubiertas de
dianas y quisieras aferrarte a una de ellas y sobrevolar el paisaje para
ir a parar a una de ellas bien amplia , dejarte caer en una playa desierta. Pero
llegas a la ciudad y te conformas con la playa llena de gente. Poque estas tant
contento te preguntas, si ni siquiera te ha dado un beso
El tiempo es flexible, piensas y andas y andas y olvidas que hoy también llegaras
con la mochila llena de cosas como cada dia y te dejas llevar con el perfume de
la briasa marina. Este olor a sal te provoca un paraíso.
Al dia siguiente abres un libro que tienes que habla de plantas y arboles
del Mediterraneo y te entera que los arboles de aceitunas tienen hojas de color gris plateado
Y lo que tu deseas es que te bese el
cuerpo entero, Pero has dejado los ojos, sus ojos dentro una bandeja de cobre en el mar para que floten y el pueda
ver todo lo que tu ves cuando le miras
Que calor! Cojes de la never a una infusión de menta fresca con limón y
lentamente pladeas deliciosamente. Escuchas el maullido
de una gata perezosa con un deje de melancolía, como el tuyo . Y te vas
sumergiendo con los recuerdos que flotan inesperadamente dentro el aire y a los
que no puedes evitar y te sientes frágil y parecen los hilos de una telaraña en
el bosque. Mi camino conduce donde estas tu, donde?. He estado días sin escribir
y el papel te mira blanco virgen y te dejas llevar y te preguntas …. Hoy será?
No hay comentarios:
Publicar un comentario