llum estiuenca
A la platja, un tren
turístic s’entossudia a lluir quilòmetres de carrers embolicats amb reclams
comercials i jo gaudia d’un privilegiat entorn natural. Pel que feia a l’edificació , cap valor estètic o monumental. Blocs d’apartaments
amb grans balconades, rivalitzaven per un espai amb vistes marineres.
Infinites extensión s d’arena que contrastava amb les nitides platges i
cales Menorquines d’un vell radiant. Va seure en un banc i es va treure les sandàlies, necessitava xafar
l’sorra, Compartir espai i sensació física
El temps com canvia les
coses , va reflexionar amb un grapat de sorra a les mans i té els records dels
estius..
Tot i que les campanes l’havien
despertat d’hora , havia mandrejat bona estona entre els llençols deixant-se
acaronar per una claror mediterrània que inundava el seu cor i l’habitació i sentía
la gresca dels ocells,; cortina de peixos amb mascara de submarinisme. Aigua
calenta a cops molt gelada i feia olor de mar. Però el relotge va marca la una
, ell va pensar el temps no fa vacances.havia de marxar.
Havia decidit pintar amb
colors purs i traços curts de manera que
les imatgies resultants s’hi barreigesent en
la retina del espectador, amb un resultat lluminos, així, mentre esperaba els
amics tractava d’atraparl’atmosfera del carrer amb les seves pintures. La
llum del
vespre era perfecta, madura i ataronjada, estiuenca .
Matinar en vacances es
dur, de fet matinar sempre és dur. Les barques cruixien. Trencaven l’aigua i la
claor de la llum es perdia a l’horitzó. Tenia que enfundar-se el vestit de
neopré, la respiració començava a acelerar-se. La mar estaba valenta i el
llagut comvatia les ones amb la ferma dirección, Si patiu compressió , hem de
compensar , va precisar l’instructor. Ascendiu un poc, pressioneu el nas amb
els dits fent pica i amb la boca tancada
bufeu suaument per dirigir-hi l’aire. I quan us passe el dolor seguiu baixant.
Blau i borbolleig infinit. Inhalació- eshalació .
Creuaven la frontera d’un nou món ingravidesa.pam a pam guanyant metres al
fons, la temperatura de l’aigua va
disminuir travesaven un ermoclima.Aquella experiencia li va
agradar fins al punt de decidir començar
de nou a fer immersion
El millor momento del dia la nit, la nit convida a l’aixopluc en aquest estiu de pluja . corre vine amb mi et vaig besar com si el temps fos infinit , perquè no podia quedar-se amb el dubte , era algo que no es podría permetre mai en la vida. Era una historia llarga mai havia tingut final pot ser perquè els protagonistas eren identics i no li volien posar-hi fi. Ja vindria el fred polar els hiverns gelats on els afectes també quedaven congelats. Llastima va pensar no trobar un botigueta on poguer curar el cor que seguia batengant però que ell sabia l’havia entregat feia temps quan li va dir t’estimo . t’estimo molt
No hay comentarios:
Publicar un comentario