miércoles, 4 de febrero de 2015




"Amor Sonor"





A l’estòmac encara li  belluga  una bossa de llagrimes que tard o d’hora haura de deixar sortir.com un nàufrag que ha sobreviscut a una lenta  i llarga experiencia
Assegut sobre el capo del cotxe fuma una cigarreta, s’ha aturat en un dels revolts d’una carretera dels afores. La vista que veu és de postal: la nit arriba fins a limits de l’horitzò i les banyes de la lluna pessiguen la cua d’un núvol que estira cap l’oest. Llums de neo. A mesura que les ordena mentalment , les imatges de les últimes hores es transformen en records. Amb l’entusiasme  d’un explorador optmista havia recorregut el barri vell amunt i avall i la nit va arribar just quan travessava el pont. Es va aturar per contemplar les llums de la ciutad .Li agradava el paisatge, sobretot aquella sensació barretja de libertad i d’imprudència, va caminar per la vora del riu es sentía eufòric
Comprèn que s’acaba d’enamorar, no s’havia enamorat mai d’una veu, al mateix temps comprèn que el mecanisme que s’ha engegat dintre seu ,inicia un procés irreversible, encara que s’esforci en negar-ho i provi d’enterrar la certeza sota mil tones d’indiferència .Sap que no podrá deturar-lo i  es deixa portar. Té una veu càlida i ell l’escolta extasiat.. “Amor sonor" pensa.
 
En el estomago todabia se remueve una bolsa de lagrimas que tarde o pronto habra de dejar salir , como un naufrago que ha sobrevivido a una lenta y larga experiència.
Sentado en el capo del coche fuma un cigarro, se ha parado en una de las revueltas de la caretera de las afueras. La vista que ve es de postal : La noche llega hasta los limites del Horizonte y los cuernos de la luna pellizcan la cola de una nube que se estira hacia el oeste.Luces de neon. A medida que las ordena mentalmente, las imagenes de las ultimes horas se transforman en recuerdos.Con el entusiasmo de un explorador optimista habia recorrido le barrio viejo arriba y abajo y la noche le llego justo cuando  pasaba el Puente.Se paro para contemplar las luces de la Ciudad.Le gustaba el paisatge, sobretodo aquella sensación mezclada de libertad y de imprudéncia, se puso andar por la orilla del rio, se sentia euforico.
Comprende que se termina de enamorar, no se habia enamorado nunca de una voz, al mismo tiempo comprende que el mecanismo que se ha iniciado dentro de el  tiene un proceso irreversible, aunque se esfuerze en negarlo y pruebe de enterrar la certeza bajo miles de montañas de indiferéncia, sabe que no podrá pararlo y se deja llevar. Tiene una voz càlida y el la escucha extasiado "Amor sonoro" piensa.