martes, 17 de febrero de 2015


Aixecar  el vol

La pluja havia privat molta gent de sortir a fer esport després de la feina i el parc era quasi buit.Al cel hi havia les últimes clarors del dia i tota la llum que hi quedaba era una ratlla de blau que es veía entre els edificis, el trafic  era distant .Aquelles hores del final de la jornada, la gent tornant-se’n capa a casa , els preparatius  per al sopar  i la tènue claror groga que es projecta  des de les finestres dels pisos  es veien des de el parc.
Vaig fer un esforç per inbuir-me d’un  esperit  hibernal,   havia d’aceptar l’hivern com una part del cicle natural de les estacions . A la primavera  la vida  va retornan al cos de la terra , els dies  llargs i assolellats que venen  ens fan sensibles a les imatges, als sons, a colors a formes, cossos en moviment i olors diferents . La primavera es un dolç reviscolament dels sentits. El sol que passa  a través dels  pètals de les flors, l’herva humida i les fulles noves  a millers ballen  amb l’aire d’abril   de forma que els arbres semblen  fossin eteris   .Els coloms eixequen el vol caminan amb aquell aire maldestre que tenen  , potser buscan engrunes. La llum influeix en la  sociabilitat em vaig  sentir capaç d’imaginar que deuen sentir envoltats de cel i aire
Va decidir de fer  un vol en paracaidisme volia imaginar el brunzit de l’aire que sentien mentre  queien l’atenció tensa amb què s’aprestaven a tocar terra. Els paracaigudes eren com grans  ales blanques de papalones d’un altre món.

La lluvia había privado a mucha gente a salir  hacer deporte después del trabajo  y el parque estaba casi vacio. En el cielo habían la ultima claridad del dia y toda la luz que quedaba era una ralla de azul que se veía entre los edificios. El trafico era distante en aquellas horas del final de la jornada, la gente  volvia a sus casas para preparar la cena y la tenue claridad amarilla se proyectaba desde las ventanas de los pisos y se veian desde el parque.
Hice un esfuerzo  por inbuirme  de un espíritu invernal, que tenia que aceptar el invierno como una parte del ciclo natural de las estaciones. En la primavera la vida vuelve al cuerpo de la tierra, los días sob largos y soleados que llegan  nos hacen visibles a las imágenes a los sonidos a los colores a las formas cuerpos en movimiento olores diferentes.La primavera  esw un dulce  despertar de los sentidos. El sol que pasa atraves de los petalos de las flores. La hierva humedecida y las hojas nuevas a millares bailan con el aire de abril, de forma que los arboles parecen etereos.. Las palomas levantan el vuelo caminan con aquellos andares  desaliñados que tienen , puede ser porque buscan  engrunas. L luz influye en la sociabilidad. Me sentí capaz de imaginar que deben sentir envueltos en el cielo y en el aire.

Decidi hacer un vuelo en paracaídas quería imaginar  el ruido del aire que sentían mientras caen con la atención tensa e4n que se apresuran a tocar tierra. Los paracaídas eran como grandes alas blancas de paqlomas de otro mundo.