domingo, 22 de febrero de 2015










Els remolins descabellats del vent.


Si em besava als llavis guanyaria mig camí I no perdria l’esperànça.Sí em besava als llavis M’haig d’aferrar fort  al fil d’aquesta certesa que em lliga ara als seus ulls, als seus llavis a la seva saliva .He de resistir una mica amb aquest filet de força que sí es trenca es desploma tota la tensió nerviosa del meu desigs i malgrat tot, li faria l’amor malgrat aquesta incerteza , malgrat saber-me perdedor.
La seva boca, la seva boca, el miro als ulls  en imaginar-se que la distancia s’acurta que apropa la seva boca.Un lleu incendi revesteix el meu cos i comença a fluir. Els seus llavis em saben a carn i no  me’ls puc menjar, els resegueixo amb la llengua intentant aplacar la inevitable ganes de menjar-me´ls. I em separo  en les innegables ganes de mossegar el seu coll. Aquesta nit et contaria l’història que ens conduiria a la seda. de la pell `però l’elixir  a cops es pot convertir en un verí fulminan.
El primer fil  de llum del dia il.lumina  em sacseja el desigs com sí m’enlairés  de terra i em fes girar en un altre camp màgnetic en una força centrifuga , en els remolins descabdellats del vent 


Los remolinos  descabellados del viento

Si me besa en los labios ganaría medio casmino y no perdería la esperanza.Si me besa en los labios. Me he de aferrar fuerte al filo de esta certeza que me ata a sus labios, a sus labios a su saliva..He de resistir un poco con este hilo de fuerza que si se rompe se desploma toda la tensión nerviosa de mi deseo i a pesar de todo le haría el amor, a pesar de esta incerteza, a pesar de saberme perdedor. Su boca, su boca.lo miro a los ojos y  imaginándome que la distancia se acorta que se acerca su boca.Un leve incendio rebiste mi cuerpo y empieza a fluir.Sus labios me saben a carne y no me los puedo comer, los sigo con la lengua intentando aplacar las inevitables ganas de comérmelos y me separo con el innegable deseo de morder su cuello. Esta noche te contaria la história  que nos conduciría aq la seda de la piel, `però el elixir  aq veces se puede convertir en un veneno fulminante.
El primer hilo de luz del dia ilumina  y me sacude el deseo como si me elebara de la tierra y me hiciera girar en un campo magnético en una fuerza centrifuga en los remolinos descabellados del viento