martes, 7 de abril de 2015





El cor fa galeries al pit.


Era un estìu dels antics, calurosos, tarongers de quan un pot sentir el cant de les orenetes , d’aquell que un dorm amb placidesa del temps. Dilatats i amb un tempo  de bressol on un passa la tarda  gronxant-se en vell records , aquells que mai deixes que  morgen  i ella ho feia amb un balanci d’aquells que havia usurpat temporamnet a l’àvia i el  venedor de gelats de la plaça, fa més calaix cada dia amb el seu gelat de color lila, delicia camaleónica per tots i  més  de les llengües dels nens Quan arribés a poc a poc el setembre la gent començaria a mentalitzar-se  i havien de pessigar els sol, mirar com fer encara  i veure les postes de sol amb certa malencolia. Sentir encara l’escalfor de la sorra als peus descalços i  la  seva calidesa. Però llavors tots sabien que la tardor faria el seu idil.li  amb els arbres.i la vida transcorre amb normalitat i el cor mira de fer galeries al pit. I per fer això tenia d’haver-hi una  estrategia.. Aleshores va iniciar un procés , la tristesa que podría  arribar a sentir per l’absència  de l’amor   aquests procés consistía en fer coses una darrera de l’altra , crean un estat d’activitat mental constant , cosa que no li permetia ni el silenci  ni la reflexió  per la tristesa .però   mai No vol deixar escapar el seu somni  .Al matí feia una mica de fresca l’habitual humitat  relativa en aquests indrets el dia tenia un color ataronjat i ella havia deixat enrrera la seva  voluntad de fer galeries al pit. I va decidir no sucumbir a la rutina sempre s’ha interessat pels viatges, pels llibres i la gent amb un cert esperit de libertad. I trovar els petons   de sucre cruixut i dolçs


El corazón hace galerias en el pecho
Era un verano de los antiguos, caluroso, de naranjos de cuando uno podia sentir el canto de los pajaros, de aquellos que uno duerme con  placideza del tiempo.Dilatados y con un tiempo de mecedora, donde uno pasa la tarde columpiandose con viejos recuerdos, aquellos que nunca dejas que mueran.Y ella lo hacia con un balancin de aquellos que habia usurpado temporalmente a su abuela, y el vendedor de helados de la plaza hacia cajon cada dia con su helado de color lila, delicia camaleonica para todos y mas para las lenguas  de los niños.Cuando llegase poco a poco el septiembre la gente empezaria a mentalizarse y tendria que pellizcar el sol, mirar como hacia todabia y ver la puesta de sol con cierta melancolia.Sentir todabia el calor de la arena en sus pies descalzos y su calideza.Pero entonces todos sabian que el otoño haria su idilio con los arboles y la vida mientras transcurria con normalidad y el corazón mira de hacer galerias en el pecho .Y para hacer esto tenia que tener una estrategia.Entonces inicio un proceso, la tristeza que podia llegar a sentir por la ausencia del amor, este proceso consistia en hacer cosas una detras de otra, crear un estado de actividad mental constante, cosa que no le permitiera ni el siléncio ni la reflexión por la tristeza, pero nunca quiere dejar perder su sueño.Por la mañana hacia un poco de fresco la habitual humedad relativa en estos lugares, el dia tenia un color anaranjado y ella habia dejado atras su voluntad de hacer galerias en el pecho.Decidio no sucumbir a la rutina, siempre  se ha interesado por los viajes, los libros y la gente con un cierto espiritu de libertad.Y encontrar besos de azucar cujientes y dulces.