martes, 14 de abril de 2015






Pluja i preguntes.


Es va quedar  mitja hora en silenci, sentint cada inspiració i cada aspiració pel nas, lliurant a un  fervent  somieig eròtic, resseguia aquells fragments palpitants , d’aquest estat mental que mai havia esperimentat tant intensament. En reconstruïa  cada part del cos fins tenir-te  en la imatge complerta. Aquella nit  també va entrar en les seus somnis,  Vull arribar-te suaument  com l’aigua  que rellisca pel teu cos. L’exitació augmentava per moments, que el cor li bategava un xic cada cop més de pressa i es sentía regalimar dolçament. Desitjava la seva  llengua.el seu cos el seu sexe. Però havia de tancar portes i ho sabia  havia estat un desigs viscut en la nit. El dia donava pas a les preguntes que  per absurd que semblesen  en la tempesta que li produia el saberse sol  va entendre que  s’obria una porta cap a algo nou que l’esperava i que era encara un misteri i es va quedar  de nou a la nit  amb la mirada  ancorada en la foscor. Va sortir a la Terrassa, al firmamnet  brillaba com un grapat de diamants la lluna desperta. descalça celebrant el final de tants i tants  insomnes
Me quede media hora en siléncio, escuchando cada inspiración y cada aspiración por la nariz ,librando  un ferviente sueño erotico, reseguía aquellos fragmentos palpitantes de este estado mental que nunca había  esprimentado tan intensamente.Y reconstruía cada parte del cuerpo hasta tenerte en la imagen completa,Aquella noche también  entrastes en mis sueños.Quiero llegarte suavemente como el agua que resbala por tu cuerpo.La excitación aumentaba por momentos que hacían que el corazón palpitara cada vez mas deprisa y se sentía empapado dulcemente .deseaba su lengua  , su cuerpo, su sexo. Pero tenia que cerrar puertas y  el lo sabia, había sido un deseo vivido en la noche .El dia daba paso a las preguntas que por absurdas que parecieran en la tempestad que le producía el saberse solo, entendió que se abria una puerta hacia donde a algo nuevo que esperaba y que era aun un misterio.Y se quedo de nuevo en la noche con la mirada encorada en la oscuridad. Salio a la terraza en el firmamento  brillaban como un puñado de diamantes , la luna despierta , descalza celebraba el final  de tantos y tantos insomnios