lunes, 8 de junio de 2015




Ulls de sal.
 
Tornava a tenir ganes de abraçar-lo i de dir-li t’estimo. Acabava d’entrar en un món complex.L’univers perdut de quan  t’estimo sempre vol dir un altra cosa. L’amor , la clau estaba a trovar la distancia exacta que havia d’existir entre dues persones. Havia creat un món nou i no volia sentir-se sola en aquest plaer. Un regne que construïen entre dos un regne tant gran que hi cabia tot, tant petit que només hi cabrien ells dos, se’l va mirar en silènci, li acabava de fer un peto als llavis, això era   el que ella volia .aquest  deixar-se portar de nou sense pensar aquest sentit de saber que ell havia pensat sol en ella. He de dibuixar ella li va dir necesito  sentir que puc  crear , que sóc útil que de veritat no he de dir adeu , que demà tu hi seràs . I en aquell moment va pensar en una platja buida, el mar  , la platja de sorra blanca i caminar despullats units en les mans sol això. Aquesta sensació de libertad  dintre un  estimar , ella volia que ell l’estimes així  Sempre havia tingut la sensació de dir adeu, aquesta paraula no la volia usar mai perquè  l’havia patit molt. Per això inventava paraules  que volia deixar-les  enlairades  per després poguer pentinar el somni  de dir fins ara, fins aviat, fins sempre  no marxis. Inevitablement sempre hi havia  un adeu a la seva vida. no volia que els dies siguesen una continuitat  de costums i de fets ella necesitaba viure , sentir la pasió dia a dia  i el trobava a faltar. Quan ella pintava és sentía viva  i els colors la feien respirar un aire lleuguer, volia sentir la seva veu , esperaba una trucada d’ell i que li digues jugem?. Ell sí que en sabia  d’això  de l’art d’enamorar.però el seu silènci deia més  que les seves paraules. Cada cop que s’havien vist molt poc i esporadicament en un temps en el que ell havia volat  en el seu món , allunyant-se , però sentint-la fins que  aquesta sensació  a ell li havia desaparegut  l’havia deixat adormida sense voler despertart-la. Mentre ella sentía buidor. I sentía ofec quan pensava que mai podría parlar d’això amb ell. Cada dia al obrir la finestra  la visitava un ocell , ella volia volar  com l’ocell  però volia sentir-se d’ell  i ser més seva que ningú i besar els seus llavis blaus .Va fer un  passeig i es va estirar a la sorra de la platja, just allà on trenquen les onades.  En aquell  matí ella pintava . i pensava la dona inventa l’amor per donar-se dret  a satisfer la seva gana d’amor.l’amor intensifica el plaer de manera desmesurada  .
 
Vuelve a tener ganas de abrazarlo y  de decirle te qiuiero.Termina de entrar en un mundo complejo , en un universo perdido de cuando te quiero siempre quiere decir otra cosa.El amor , la llave estaba en encontrar la distancia exacta que había de existir entre dos personas.Habia creado un mundo nuevo y no quería sentirse sola en este placer.Un reino que construirían entre dos un reino tant grande dode cabia todo, tant pequeño que solo cabrian ellos dos. Se lo miro en siléncio. El terminaba de besarla en los labios, esto es lo que ella quería, este dejarse llevar de nuevo sin pensar , aquel sentido de saber  que el había pensado solo en ella.He de dibujar  ell le dijo, necesito sentir que puedo crear, que soy útil m, que de verdad no he de decir adiós, y en aquel momento pensó en una playa vacia, el mar, la playa de arena blanca y andar desnudos unidos de las manos solo eso.Esta sensación de libertad dentro de un amar, ella quería que el la amara asi.Siempre había tenido la sensación de decir adiós, esta palabra, no la quería usar nunca. Porque la había padecido mucho.Por eso inventava palabras las dejaba volar, para luego peinar el sueño de deir , hasta ahora, hasta pronto, hasta siempre no marches. Inevitablemente siempre había un adiós en su vida.No quería que los días fueran una continuidad de costumbres y de hechos , ella necesitaba vivir, sentir la pasión dia a dia, lop echaba de menos y cuando pintaba se sentía viva y los colores la hacían respirar un aire ligero.Queria sentir su voz, esperaba una llamada de el que le dijera jugamos? El sí que sabia de esto del arte de enamorar, pero su siléncio decía ma´s que sus palabras.Cada vez que se habían visto  muy poco y esporádicamente, en un tiempo en que el había volado en su  mundo , alejándose pero sintiéndola hasta que esta sensación en el había desaparecido, la había dejado dormida sin querer despertarla. Mientras ella sentía vacio Cada dia al abrir la ventana la visitaba un pájaro, ella quería volar como los pajaros , pero quería sentirse de el i ser mas suya que nadie y besar sus labios azules. Hizo un paseo y se estro en la arena de la playa, justo allí donde rompen las olas. En aquella mañana ella pintaba y pensaba la mujer inventa el amor para darse el derecho a satisfacer sus ganas de amar. El amor intensifica el placer de manera desmesurada.