jueves, 2 de julio de 2015



Amics fa dies que volia fer un article d'aopinio i em vaig decidir a fer-lo trenca una mica el registre de tot el que esteu acostumats a  lleguir meu, però desitjo us agradi.

La seducció i l’art de seduir.
 
Seduir, embargar, captivar l’ànim, enganyar amb una facilitat d’artista algú, per obtenir una relació sexual. El dicionari es queda curt per explicar un art que ha fet història en majúscules i que porta de cap a molts. La seducció es relaciona amb l’èxit amorós. El gran seductor sap quin encant ha de desplegar, com, quan i a qui. Són persones especials. Es troben atents allò que a ells els sol agradar. Detecten el que pot funcionar, i el que no, en aquella persona que volen atreure. El seductor és un GALL D’INDI; tan sols desplega la seva meravellosa cua de colors quan detecta algú. Però el que no sap és que, sense saber-ho, elll ha estat seduït previament. Hi ha homes que neixen dotats d’un art que anomenem seducció, normalment aquest individuus, són molt insegurs i necesiten alimentar el seu Ego mitjançant un art ja molt antic, tan antic des de que el món és món seduir al sexe contrari. El  seductor està dotat d’un olfacte instintiu, que el duu a capturar les seves preses amb la seva verborrea, regalant les oïdes de les seves victimes a les quals selecciona de manera exclusiva, sempre les busca elegants, cultes, guapes. El sentit de la bellesa és molt important i en cap moment pot buscar alguna  dona que no sigui dotada per la naturalesa d’aquest complements. Cada dona seduïda és un trofeu de la seva col.lecció que fa augmentar el seu Ego personal acabant aquest per engolir-lo.
La paraula seducció  prové del llatí  “seducere”, fomada pel prefix  separatiu SE i el  verbe DUCERE, que vol dir guiar, així seduir  és guiar per conduir a un separadament del camí que a l'altre li convé. L’origen del verb llatí vol dir “LLEVAR A PARTE”. Les xarxes socials han estat de gran utilitat pel seductor que amb un clic fa una bona selecicó de la seva victima; bàsicament tot  a afalagar a la víctima a mostrar un interés fictici i a eixir “fluir” paraula aquesta que el seductor deixa anar i li agrada molt; quan pot veure que la víctima li reclama més interès, això no li agrada gens i llavors deixa anar la paraula  “fluir” deixa'm fluir. Una característica del seductor és mostrar que no té afecte, que no té cap tipus de debilitat i que el seu cor  està blindat, cada cop una pressa diferent en un viure intens, sen-se cap finalitat més que seduir l’interés. Qui no ha estat en algun moment de la seva vida  victima  d'algun seductor?
Cal diferenciar entre el seductor i el seduït. Mentre el seductor guarda la roba que mai exposa, el seduït mostra tota la seva roba, diferència que fa que mentre el seductor es troba fort i segur davant el seduït, el seduït no perquè ha deixat en el camí part de la seva intimitat al descobert . La situació és completament diferent i  no pas equitativa ni igualitària. El seduït pateix, ha estat una relació intensa, mentre el seductor, no, pel fet que no coneix la passió i l’apassionament perquè busca un amor de curta durada, per recordar quan ell vulgui o bé per passar pàgina, a la fi no sap ni el perquè ni el com. Ser seduït o ser seductor, canvia molt. Aquí sí que podem dir “el orden de los factores sí cambia el producto” i quin producte trobem el desencís, la falta de continuïtat, la desconfiança,  el sentir el seduït una sensació  d'haver estat un autèntic idiota que s’ha deixat  atrapar en una teranyina absurda, però el que no sap el seductor que seguirà seduït ell sense sabe-ho per la seva pressa molts cops i per molt temps.