miércoles, 5 de agosto de 2015



Un llit de neu.

Quan surts de casa d’ell te n’adone que tot provoca alegría en tu, els teus passos són lleuguers, el camí de baixada i,  projectes amb llum al teu voltant , i transformes les oliveres i els garrofers i les figueres en una selva tropical, amb fulles de taronja cobertes de lianes i voldries  aferrar-te a una d’ells  i enlairar-te  i sobrevolar el  paisatge  per anar a parar a una ampla platja, Però aribes a la ciutat i et conformes en la platja plena de gent . Perquè estas tant contenet  et preguntes? ni tant sols li has fet ni un peto. El temps és flexible, penses  i camines i camines i oblides del tot que avui també arribaras amb la motxila plena de coses ,Com cada dia i et deixes  anar amb el plaer  del perfum de la brisa marina .,aquest olor a sal et provoca un paradis.Al dia sgüent obres el libre que tens i parla d’arbres i  de les plantes del Mediterrani i t’assabentes que les oliveres tenen fulles de color gris platejat .
I el que tu   que vols és  et besi el tu cos  ; però has deixat els ulls  , els seus  ulls, dintre una safata de color  coure que és al  mar  peruè hi flotin i vegi el que tu hi veus quan el mires.
Quina calor! agafes de la nevera una infusió de menta  fresca amb llimona i lentament paladejes la beguda deliciosa i vas sentint  de cop  una  gata mandrosa  que va passant  amb un deix de malenconia  com la teva I es va sumerguir amb els records que floten inesperadament  dintre l’aire i als que no pots  evitar i et sents  frágil  i semblen els fil d’una teranyina en un bosc   .. El meu camí condueixis o nets tu  on?.He estat fa dies sense escriure i el paper et mira blanc totalment verge i  et deixes anar i et preguntes…..  avui será?......

Una cama de hielo
Cuando sales de casa de el te das cuenta  que todo provoca alegría en ti, tus pasos són ligeros, el camino de bajada y proyectas luz a tu alrededor y transformas los olivares y los algarrobos y la higueras, en una selva tropical. Con hojas de naranjos cubiertas de  dianas y quisieras aferrarte a una de ellas y sobrevolar el paisaje para ir  a parar a una de ellas bien amplia  , dejarte caer en una playa desierta. Pero llegas a la ciudad y te conformas con la playa llena de gente. Poque estas tant contento te preguntas, si ni siquiera te ha dado un beso
El tiempo es flexible, piensas y andas y andas y olvidas que hoy también llegaras con la mochila llena de cosas como cada dia y te dejas llevar con el perfume de la briasa marina. Este olor a sal te provoca un paraíso.
Al dia siguiente abres un libro que tienes que habla de plantas y arboles del Mediterraneo y te entera que los arboles de aceitunas  tienen hojas de color gris plateado
Y  lo que tu deseas es que te bese el cuerpo entero, Pero has dejado los ojos, sus ojos dentro una bandeja  de cobre en el mar para que floten y el pueda ver todo lo que tu ves cuando le miras
Que calor! Cojes de la never a una infusión de menta fresca con limón y lentamente pladeas  deliciosamente. Escuchas  el  maullido de una gata perezosa con un deje de melancolía, como el tuyo . Y te vas sumergiendo con los recuerdos que flotan inesperadamente dentro el aire y a los que no puedes evitar y te sientes frágil y parecen los hilos de una telaraña en el bosque. Mi camino conduce donde estas tu, donde?. He estado días sin escribir y el papel te mira blanco virgen y te dejas llevar y te preguntas …. Hoy será?