miércoles, 16 de septiembre de 2015



Papallones d’aigua

Se’l va mirar  com s’havia mirat  les botes  d’aigua  mentre esperaba la pluja. li agradava la pluja i el soroll  , l’olor  la humitat  de després….. Es passava els minuts contemplant  com queia, esperant que tornés  a ser silènci. El temps d’aquella habitació  era un temps mort i tot  allí s’havia  acabat  en el moment  precis  que ella havia deixat de mica en mica d’anar-hi .Va pensar en ella  durant  nolts dies , va volguer  dir-li  , però  no ho va fer . Tenia la mania  d’aturar el temps. Mai havia deixat de pensar-hi  del tot i veure-la li havia  fet tornar a tenir la nit. Va trobarse-la devant  i van ser dos idiotes al mig del carrer
.
l’olor dels llibres els havia tornat  a portar tots dos a la vegada al punt de partida .Mai no hi ha temps perdut. hi havia hagut un forat en el temps. La llibreria   es distribuia  en dos  pisos decorats encara en l’estètica modernista. Tots aquells poemes que havia escrit  i de cop  no es podía reconeixer en cap. Perquè amb el temps havia aconseguit  allunyar  una angoixa que el despertava  per escriure. Havia  trobat  de sobte el sol, dins aquella llibreria plena de rostres desconeguts. Havia  restat  uns segons en silènci i,mirant-la  i ella li lhavia dit fluixet.  aquella pell de seda  i sinò  havia estat amor havia estat un buït perquè mai havia desitjat tant tornar aquells llavis .Ell s’havia quedat identificat en aquells poemes perquè ell també tenia el desitgs de tornar-hi .Ell dret devant d’ella un altra vegada i ella concentran-se  en els seus ulls foscos , notant-los clavats en cada part del seu cos  ,Segur que sentía la seva olor .Li hauria agradat  tant explicar-li el .perquè a la vida s’havien barrejat  tantes absències i retrobaments que sumar-los tots era imposible.Els seus ulls es van fer grans dins els ulls d’ella.
La se va llengua dins  de la se va boca quedant-s’hi llargament.L’escalfor  , la nit malgrat les nits que havien vingut després..S’havia quedat sense paraules ell que en tenia tantes , estirava i arronsava els arguments fins a diluir els problemas, però per allò que passava no hi havien.i la tarda va caure al seu voltant buida d’enganyis.