viernes, 25 de septiembre de 2015




Ulls d’oliva

El vaig veure nuu,  la pell havia fet seva el color de la mel.Una mel néctar  de flors silvestres , de colors irreverents d’olors exòtiques. El vaig veure nuu i el cor em va bategar for, molt for. Avui m’he vestit amb el vestit de seda, blau cel. Sempre he sentit predilecció per la seda natural, és lleuguera, és dolça al tacte, és suau . com la pell d’un nadó. Avuil’ hivern té el cel  blau mari ,  jo em sento feliç  I tot el més important és per  mi la nuesa dels sentiments posats al descobert  perquè respirin oxigen, pequè siguin el que són sense haver de amagar-los ni d’ofegar-los ni de reprimir-los. I tu tenies els ulls d’oliva clar que em van  trasbalsar. I una pell d’esponja  que a mi em pesigollejava  les vèrtebres…… i feia  em desfeis com un gelat de maduixa i  llavors et gronxaves damunt com si  et trobesis sobre les ones un dia de mar bellugada
Sempre s’havia imaginat llepolies en mig dels llençols.Quan plovia , guaitava  la pluja i volia tornar-se aigua per fuguir amb el riu cap el mar i endinsar-se en qualsevol oceà.  I estaba enamorat de la seva sirena,  que feia olor a sal i ell  li agafa la cara amb les dues mans i la besava. La besava perquè el mira amb aquells ull de malenconia i  ell li acarona l’esquena i el clatell i li dedica versos que s’inventa mentre els recita
Recordes la platja? Quan  la llum de la lluna que minvava em vas omplir el cos de besades i em vas vestir de cap a cap d’algues. Em vas dir tantes vegades t’estimo , que  m’ho vaig creure fins als dits dels peus ..I mentre  El sol s’amaga lentament darrere d’un turo alt i rocos, el di aja comença a badalla.