jueves, 31 de marzo de 2016

Pell de préssec


La teva camisa de seda, és cara bonica i t’escau força. No t’agradaria desfer el nus i apartar les vetes del seti del teu coll?. Ets tendre com el fil que esdevé tant delicat i prim que la llum del sol es contamina de color. Cendra blanca ,desordre , brases que cremen daurades, així es la teva pell. Passaràs la nit aquí. No és va rendir al l’oblid. Cal que t’aturis  que  dejunis com un cuc de seda….. a fi que el fil de la historia ens porti a bon port. Ells ull li  brillaven de desigs Anava nua, coberta només amb els draps de seda trasparents,  Portavent  les olors impregnades a la roba
 Va ploure a bots i barrals. Feia dies que amenaçava pluja. Al matí , semblava que el cel fos a tocar els dits..Com si els núvols ben just  si poguessin retenir  el pes de l’aigua,. Quan va deixar de ploure feia un sol d’hivern que ben just si escalfava, esmorteït a l’altra banda de la teranyina de núvols i va compendre que no  els uniria res, que  mai, els uniria, malgrat aquets moments  i tenia un regust amarg al cor. Feia temps ho sabia  i es va convencer que no la tornari a veure,. que tot s’havia acabat .I s’hi va afermar, com el vaixell que ancora a port  després d’un  viatge massa llarg i ple d’emocions i   va compendre que  perdia alguna  cosa sense deixar res al seu lloc. I les nits es feien llargues que no s’acabaven mai i els edificis eren freds i tristos  tot i estar envoltats d’arbres i flors. I s’adona que aquella dona ja formava part d’ell mateix. D’una part d’ell . El sol de la tarda, esbiaixat, donava un to rosat un aire màgic .Els somnis  li havien vestit les nits

Piel de melocoton

 
Tu camisa de seda es cara y bonita y te queda bien. No te gustaria deshacer el nudo y apartar las tiras de seda de tu cuello? Eres tierno como el hilo que se vuelve tan delicado y  delgado que la luz del sol se contamina de color. Cenizas blancas, desorden, brasas que queman doradas, asi es tu piel. Pasaras la noche aqui. No se rindieron al olvido,Es necesario que te pares que  ayunes como un gusano de seda.... a fin que el hilo de la historia nos lleve a buen puerto.Los ojos le brillaban de deso.iba desnuda solo con las telas  de seda trasparentes que llevaban ,las olores impregnadas en la ropa.
Llovio mucho  hacia dias que amenazaba lluvia. Por la mañana parecia que el cielo  estubiera a tocar de los dedos. como si las nubes bien justo pudieran retener el peso del agua.Cuando dejo de llover hacia un sol de invierno bien justo calentaba, amaortecido al otro lado de la telaraña de nubes  y comprendio que no les uniria nada, que nunca les uniria nada excepto aquellos momentos y tenia un regusto amargo en su corazón. Hacia tiempo que lo sabia y se convencio que no volveria a verla que todo se habia terminado y se aferro a este pensamiento como el barco que queda amarrado a puerto, depues de un largo viaje lleno de emociones Y  comprendio que perdia  alguna cosa sin dejar nada en su sitio. Y las noches se hicieron mas largas sin que terminasen nunca y los edificios eran frios y tristes estando rodeados de arboles y flores. Se dio cuenta que aquella mujer formaba parte del mismo de una parte de el. El sol de la tarde  deshilachado daba un aire rosado magico. Los sueños le habian bestido la noche.